Les ideologies ens ceguen

L’article presentat a continuació no reflecteix necessàriament les nostres idees, però considerem que és un testimoni interessant sobre el marcs ideològics prefabricats i el paper dels biaixos en l’opinió pública. A més, agraïm a l’autor el reconeixement al treball de Catalans Lliures.

Crec en la igualtat de les persones de totes les races, no m’agrada la guerra, sóc ateu, a vegades sóc independentista, intento no ser nacionalista, crec en la llibertat d’expressió, m’agrada la democràcia participativa i encara que no en sé res d’economia m’agradaria que fos justa per tothom. Crec en l’educació i la sanitat pública com a eina per assegurar una vida digna per a tothom encara que no criminalitzo la privada. Bàsicament perquè n’he sigut alumne/pacient des que vaig néixer. Crec en el progrés, en la ciència i en la cooperació humana per superar els problemes. Si tractes d’etiquetar-me o adivinar a quin partit voto potser et serà difícil. He votat 4 cops. A ERC per l’alcaldia d’Argentona, a Junts Pel Sí al Parlament, a ERC al congrés (20-D) i a En Comú Podem al congrés (26-J). No sé si vaig fer bé o malament però vaig fer el que vaig sentir i raonar en aquell moment. Però m’agradaria no haver de votar mai més a una llista electoral d’un partit polític i  a continuació explicaré per què.

Durant aquest últim any m’he enamorat de la política americana encara que el desenllaç no m’hagi agradat. L’antipolítica proposta per Trump em va encendre i em va fer adonar-me que el que em guiava eren els valors i el sentit comú en comptes de les ideologies o el marc esquerra/dreta.

 Tornant a Catalunya, els meus tres primers sufragis van ser identitaris, cosa de la qual no estic gens orgullós ja que he arribat a la conclusió que poc a veure tenen identitat i política. El vot per En Comú Podem va ser més raonat. Vaig sentir-me cridat per la seva defensa de la democràcia participativa, la sanitat pública, l’educació pública, la seva defensa de la igualtat i la persecució d’una societat justa. Encara no sé si s’equivoquen en les polítiques que volen aplicar però crec que no m’equivocava en creure que són honestos, valents i que la justícia està entre els seus ideals. Tot i així, no comparteixo moltes de les coses que fan com “criminalitzar els empresaris” , emprar vocabulari com “gente” o “pueblo”, la seva aferrissada obsessió per la Guerra Civil ( no estic dient que s’hagi d’oblidar) i d’altres…

El relat continua quan aquest passat desembre conec de l’existència del Col.lectiu Catalans Lliures a través de Twitter i gràcies a un ex-company d’escola. Són un grup de joves catalans liberals per la independència. Fins aleshores, associava el liberalisme amb la dreta rància i creia que passava dels desafavorits, només buscava el benefici d’alguns i d’altres tòpics. Llegint-los vaig descobrir que compartien amb mi moltíssims dels valors que he comentat abans i que eren molt rigorosos amb les dades, cosa que com a científic m’encanta. També vaig entendre que no eren dimonis, simplement tenien idees diferents amb el mateix objectiu que el meu. Porto mesos seguint-los i he après moltes coses. Estic d’acord amb algunes de les coses que diuen i menys d’acord amb d’altres. Però no us enganyeu, no he passat de comunista a liberal. Me n’he adonat que no sóc ni una cosa ni l’altra.

Tot això ha fet que me n’adoni que les ideologies ens ceguen. Ens situen en caselles que no ens deixen veure el món amb d’altres ulls. És realment natural que totes les persones que voten a un partit tinguin les mateixes opinions sobre TOT? Jo penso que no i per això em dono de baixa de les ideologies. També dels partits polítics ja que es relacionen amb una certa ideologia (la majoria). Vist això, em costarà decidir el meu vot a les properes eleccions. Em diuen que no voti, que em passi a la militància abstencionista, però em molesta no participar si se’m dona l’oportunitat d’opinar i de triar.

Després de donar-li moltes voltes he arribat a la conclusió que m’encantaria que el vot fos directe, sobre temes concrets i com a màxim sobre representants electes independents. D’aquesta manera hauríem de decidir si estem a favor dels cultius modificats genèticament, sobre en què invertir un superàvit, sobre si volem un casino o sobre qui és el representant de la nostra comarca al parlament. Això involucraria més als ciutadans en la política i l’organització de la societat i evitaria el sectarisme dels partits.

Alguns programes polítics contenen centenars de propostes. El de Podem que em vaig llegir sencer n’és un bon exemple i és més que probable que si t’hi pares a pensar no estiguis d’acord amb moltes de les mesures que el teu partit proposa. Això no seria així si tinguéssim una democràcia més directa. No dic que desapareguin els polítics ja que ells haurien de prendre bastantes decisions (no hi ha temps material de preguntar-ho tot) i haurien de fer campanyes i generar opinió. Simplement proposo separar els temes i no haver de triar un pack de propostes. Un altre motiu és la poca naturalitat que alguns polítics mostren quan defensen línies d’opinió que no comparteixen, el marc ideològic dels seus partits els obliga a ser obedients si volen guanyar poder. Això no passaria amb polítics independents.

En definitiva, gràcies a Podem i a Catalans Lliures per fer-me reflexionar. Gràcies a Donald Trump per fer-me adonar que el més important són els valors.

Dit això… suposo que el que desitjo serà difícil així que hauré d’anar pensant què voto la propera vegada…

 

Albert López 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s